COM FER COMPOST III Què es pot compostar

Tota matèria orgànica és compostable, però en compostatge domèstic més val seguir algunes pautes per evitar possibles problemes. Hi ha coses que es poden compostar sense limitacions,  altres les haurem de mesurar o evitar afegir-les al compost.
A casa anem llençant les restes de la cuina en una galleda. Al cap de 2-3 dies, o depenent de la quantitat, ho llenço al compostador, juntament amb altres restes més seques, fullaraca, branquetes etc, sempre respectant l'aireació i equilibri N-C que deia al post anterior.
És recomanable tallar les restes a trossos més o menys petits, per afavorir el procés de descomposició, però no cal matar-s'hi gaire. Jo faig uns talls grollers, a tota la pila, amb unes tisores de podar.

COSES QUE ES PODEN COMPOSTAR SENSE LÍMITS
Restes de verdura i fruita de la cuina: peles, fulles, pinyols, verdura feta malbé...
Fullaraca, branquillons, herbes (sense llavors)
Closques d'ous - millor esmicolades
Pèls, ungles
Gespa segada
Restes de poda
Closques de fruits secs
Palla, canya, serradures
Algues de la bassa
Restes d'herbes aromàtiques, infusions, el marro del cafè
Fems de vaca, ovella, cavall, gallines...
Cartró, oueres, el rotlle de cartró del paper WC...

AMB LIMITACIONS...
Pells de cítrics: si no són ecològics, poden portar ceres i porcades diverses. Si són ecològics, afegir amb mesura (acidifiquen el compost) i millor tallats a trossets
Coses florides (pa, tomàquets...): les floridures poden afectar els bacteris descomponedors
Pinassa: la pinassa només es pot afegir en quantitats molt petites, doncs conté substàncies inhibidores del creixement de les plantes, i a més es descomposa molt lentament. Si en tenim molta, millor dur a la deixalleria (recollida de poda vegetal).
Pipi humà: una mica pot activar el procés de compostatge
Closques de mol·luscs: costen molt de descomposar, però es poden afegir com a material estructural
Paper de cuina

MILLOR EVITAR
Restes de carn i peix: en compostatge domèstic, poden provocar males olors
Caques humanes, de gat i gos
Paper de foli, paper imprès
Fusta vernissada o tractada amb productes tòxics
Herbes adventícies amb les seves llavors (després germinen en el compost, podem compostar les tiges i fulles)

la fullaraca va molt bé pel compost

Herb butter (mantega d'herbes del jardí aromàtic)

Recepta per a la mantega d'herbes

julivert fresc, sajolida, alfàbrega, estragó... en abundància i picats.
pell de llimona ratllada
Sal i pebre negre
Mantega

Es combinen les herbes amb una mica de sal, i es barregen bé amb la mantega prèviament estovada. A més de l'alfàbrega Pesto de fulla gran, li he afegit a la recepta alfàbrega Thai que tinc plantada al jardí d'herbes.

Aquesta mantega és molt bona afegida a un estofat de verdures d'estiu: carbassó, pebrot, tomàquet, mongetes tendres, blat de moro...

Fer-se un jardí d'herbes és molt gratificant, perquè són molt útils a la cuina, atreuen a molts insectes, són fàcils de cultivar i molt boniques. Collir un bon grapat de fulles de menta fresca, o d'alfàbrega,  i sentir l'aire ple de essències, és una experiència joiosa.
Es poden cultivar bé en balcons.

Aquest estiu he experimentat plantant una gran diversitat d'herbes: sàlvies, mentes, poniols, orenga, alfàbregues, cilantre, nepeta, orangina... tot un gust! A "El Vergel de las Hadas" (Montnegre) es pot trobar una gran varietat d'herbes culinàries i medicinals.

Alfàbrega Thai

Tanacetum

Alfàbrega Sacre

Poleo de Teruel

Com fer compost, II

Quan fem compostatge, estem reproduint el procés natural que es dóna a camps i boscos, però de forma més intensiva, doncs normalment el que fem és compostar grans volums de matèria orgànica. Un compost ben fet no ha de produir cap pudor ni mosques; de la mateixa manera que quan passegem per un bosc, la fullaraca en descomposició no fa males olors, al contrari. Reciclar les nostres deixalles orgàniques, convertint-les en un adob ric i natural, és molt fàcil, dóna molt poca feina i es pot fer gairebé a tot arreu!
Ara veurem com.

1. ON FER COMPOST
Podem compostar dins un compostador comercial de plàstic (més recomanable per a entorns urbans), una caixa de fusta, una pila directa al terra... A poder ser, és millor si el nostre compost no està totalment aïllat del sòl, per facilitar el trànsit dels organismes descomponedors.
Com a anècdota, vaig encarregar ja fa força anys una caixa robusta de fusta, on faig el compost. Amb el pas del temps, la base de la caixa s'ha descomposat totalment!
Preferiblement, el situem en un lloc ombrejat. No passa res si es mulla amb la pluja, sempre i quan no sigui en excés. Podem cobrir el compost amb una tapa, palla, canyís...
Si el que tenim és un balcó, potser l'opció més recomanada seria fer vermicompostatge, amb cucs de terra que acceleren el procés.

2. L'AIREACIÓ
Volem que el procés de descomposició de la nostra matèria orgànica sigui efectuat pels microorganismes aerobis, que requereixen oxigen i fan una descomposició aeròbia, la qual fa una olor agradable a terra de bosc. En cas d'absència d'oxigen, els protagonistes serien els microorganismes anaerobis, el metabolisme dels quals produeix compostos pudents (sulfurs, amoníac...) i aleshores estariem parlant d'una putrefacció.
Per evitar-ho, senzillament cal procurar una certa aireació - oxigenació - del compost i evitar que aquest es compacti. Això s'aconsegueix amb un bon equilibri entre material estructural (branquillons, tiges i fulles seques, closques, pinyols... que formen petites càmeres d'aire) i material "fresc" (restes de verdura i fruita, gespa segada...) que tendeix més a compactar-se.
També podem remenar de tant en tant el compost per a airejar-lo.

3. L'EQUILIBRI CARBONI-NITROGEN
El carboni és el principal constituent de la cel·lulosa i lignina de les plantes, i es més abundant a les parts llenyoses, tiges seques, escorça, cartró... El nitrogen es troba sobretot a les parts vegetals tendres, a les restes i fems animals...
Els materials frescos i nitrogenats acceleren el procés de compostatge, i els carbonatats l'alenteixen. Per a un procés correcte, cal un bon equilibri entre aquests dos tipus de materials.

4. LA HUMITAT
El procés de compostatge requereix humitat, aportada pels materials frescos i sucosos. En casos de sequedat alta i materials molt secs, pot ser necessari regar el compost. Però cal evitar situacions d'excessiva humitat, doncs si el compost queda molt xop durant molts dies, podria arribar a compactar-se. En èpoques molt plujoses, cal cobrir el compost amb algun material transpirable, remenar-lo periòdicament, o anar afegint materials secs.

5. LA TEMPERATURA
Quan es composten grans volums de matèria orgànica (com es fa a pagès), la pila assoleix altes temperatures. Això accelera el procés, i l'escalfament destrueix patògens i llavors d'herbes adventícies que pugui haver al compost. En compostatge casolà sovint no s'arriba a aquestes temperatures, perque les quantitats són més petites, i de vegades del compost resultant germinen algunes herbes. Per a evitar-ho, serà millor si no afegim al nostre compost restes d'herbes molt invasores, sobretot si tenen llavors o rizomes.

6. QUINES COSES ES PODEN COMPOSTAR?
Això, al proper post!

Si teniu dubtes o preguntes, o voleu compartir experiències, podeu fer-ho...

Aquests conceptes i altres, estan recollits de forma molt exhaustiva al llibre "CÓMO HACER UN BUEN COMPOST", de Mariano Bueno (Ed. La Fertilidad de la Tierra). Es pot trobar a la botiga on-line Ecotenda,  en llibreries i també en biblioteques.

Com fer compost, I. EL SÒL

Al seu llibre "Life in the Soil", el biòleg James B. Nardi defineix el sòl com "un medi natural dinàmic en el qual les plantes creixen, i que és fet tant de materials orgànics com minerals, així com éssers vius."

Tots els éssers vius obtenim els elements i compostos del sòl, el qual nodreix les plantes. Quan els organismes moren, excreten, o perden parts del seu cos, retornen al sòl els elements i compostos que n'havien obtingut. Aquest procés de descomposició de la matèria orgànica el fan possible una miríada d'organismes, descrits com organismes descomponedors. Aquests són bacteris, fongs, protozous, nematodes, tardígrads, rotífers, miriàpodes, àcars, isòpodes, larves de mosca, cargols i llimacs, cucs de terra, coleòpters... També podíem incloure-hi vertebrats carronyaires com ara els voltors.

Sense ells la vida a la terra no seria possible.

Aquests organismes degraden la matèria orgànica, fent que es vagi trencant en fragments cada cop més petits, compostos cada cop més simples, que finalment afegeixen nutrients al sòl. La matèria orgànica pot ser consumida diverses vegades, doncs alguns descomponedors s'alimenten de matèria ja digerida per altres. Eventualment la matèria orgànica es transforma en l'humus, format per les partícules més difícils de digerir: olis, lignines, ceres, restes de bacteris i fongs, que han passat pels tractes digestius dels descomponedors.
Un sòl sense humus i amb pocs organismes vius és un sòl empobrit, que no pot retenir els nutrients, per molt fertilitzants que li afegim.
Un sòl no és fèrtil ni complet sense criatures vivents, que l'habiten i construeixen la porció orgànica unida al substrat mineral.

Tardígrads o "ossets d'aigua" i els seus ous. Els tardígrads poden ser abundants al sòl sota determinades condicions d'humitat, ventilació i temperatura. S'alimenten de protozous, algues, fongs, rotífers, nematodes...
Dibuix: James B. Nardi

"Life in the Soil. A guide for naturalists and gardeners" NARDI, JAMES B., The University of Chicago Press, London 2007.

Si vols fer un sol acte per afavorir la biodiversitat, aquí el tens.

If you do one single action for biodiversity, let it be COMPOST.

Compostar és potser l'acció individual més poderosa a l'hora d'estalviar energia, recursos i al mateix temps afavorir la biodiversitat. Per què?

Compostar les deixalles orgàniques domèstiques i restes de jardineria és el reciclatge més eficient i barat que podeu fer. Estalviem l'energia del transport, i l'energia de la gestió de la brossa; en el pitjor dels casos, una valuosa matèria orgànica, en comptes de completar el cicle de descomposició, serà incinerada cap a l'atmosfera en forma de més CO2. Quin absurd, no?
Encara que a la nostra localitat hi hagi plantes de compostatge de la brossa domèstica, el transport i recollida de tots aquests residus no deixa de tenir un enorme cost energètic. L'any 2003, a Espanya es van consumir 66,6kgs de verdura per persona. Només cal calcular que aproximadament un quart d'aquest pes es llença en forma de peles, fulles, etc... si multipliquem pels milions d'espanyols, ens adonem de la ingent quantitat d'energia que es podria estalviar i de matèria orgànica que es podria reutilitzar i retornar al sòl, fertilitzant-lo. Això és vital, en un moment en que tantes regions pateixen processos desertització i erosió, i en que gastem tones i tones de petroli per a produir fertilitzants.

A més, les piles de compost poden ser molt importants per a la natura. Molts invertebrats s'alimenten de matèria vegetal en descomposició: petits crustacis, miriàpodes, tisoretes, col·lèmbols... Alguns rèptils s'aprofiten de la festa, amagats al compostador. El compostatge afavoreix els microorganismes beneficiosos del sòl, crea un ambient càlid propici per a l'amagatall hivernal d'eriçons i altres bestioles, per no parlar del compost gratuït que obtindreu per a millorar el vostre hort (si en teniu) o el d'un amic (si no en teniu, sempre podeu ajudar algú altre).

El projecte BUGS - que s'ha realitzat en jardins de Sheffield (Regne Unit), ha estudiat científicament els jardins com a hàbitat. Un dels resultats indica que als jardins on es fa compost hi ha una major diversitat de coleòpters, molts d'ells amenaçats a nivell britànic, precisament per la manca de matèria orgànica (fusta, etc) en descomposició al medi natural.

En propers posts miraré d'explicar com es fa compost a nivell casolà. Si vosaltres en feu, estaria molt bé compartir experiències!



















Cistell amb restes de verdura i branquillons